La llei d'habitatge i els empresaris gironins

Per aquest post no tenim foto. Tampoc sabriem ben bé quina posar. Només volem fer una reflexió que ens sembla obvia. O ho hauria de ser. Comença a haver-hi cert consens entre els polítics menys conservadors que el model econòmic d'aquest país té els dies comptats. Mantenir la construcció com a principal motor econòmic és una fugida endavant que només porta a l'autodestrucció. Fins i tots alguns plans directors, com el de l'Empordà, s'atreveixen a dir, per bé que molt discretament, que cal canviar de model i substituir la construcció per alguna altre activitat econòmica. Nosaltres, des de l'Aguait, discrepem totalment amb que calgui substituir res, no es tracta de substituir sino de frenar, però en qualsevol cas ens sembla molt positiu que des de l'àmbit polític, encara que sigui molt tènuement, es comenci a posar per escrit que la construcció no pot seguir sent el motor de creixement.
Ara, alguns polítics d'esquerres s'han atrevit, ai agosarats, a proposar una llei de l'habitatge que inclou algunes mesures d'allò més interessants, com l'expropiació forçosa del lloguer, si es demostra que un habitatge està buit perquè es vol especular amb el seu preu. Aquesta mesura, que no és ni de bon tros la única de la llei esmentada, ha centrat tot el protagonisme i ha aixecat moltes veus en defensa de la propietat privada. Veus que s'afanyen a parlar d'intervencionisme i d'inseguretat jurídica, i a llançar mil i una amenaces d'un futur de drecreixement i caos.
Avui, la Federació d'organitzacions empresarials de Girona (FOEG), per boca del seu president, sortia al Diari de Girona amb unes declaracions en aquesta línia. L'argumentació és tant pobre, i se'ls veu tant el llautó, que gairebé fa riure, però és molt ilustradora de la monumental tasca que tenim per davant.
El senyor Joan Fausto Martí, president de la citada federació, diu que s'oposa frontalment a l'expropació de pisos de lloguer per diversos motius. En primer lloc perquè aquesta nova llei pot "ser positiva socialment però negativa per a l'economia gironina". O sigui, societat i economia no van juntes. El que és bò per la gent pot no ser bò per la distribució i organització dels recursos (què és, sino, l'economia) d'aquesta gent. Evidentment això no té ni cap ni peus, a menys que en dir "economia gironina" aquest empresari estés pensant en un petit i concret col.lectiu social.
Però seguim. Un altre argument del senyor Fausto Martí per oposar-se a la llei és que tenir habitatges buits és una forma d'inversió perquè "mai abans la gent podia guanyar tants diners i tant ràpid com ara amb la compra i venda de pisos". El president de la FOEG deu haver oblidat que la vivenda és un dret, no un bé amb el que s'ha d'especular i que hi hagi gent que ho faci no ho legitima. De fet no s'hauria d'especular amb res però molt menys amb la vivenda. Entenem que la sensibilitat de molts empresaris pateix el mal que tant bé va definir Upton Sinclair (veure post anterior), però no deixa de sorprendre'ns el cinisme amb què alguns afronten les pròpies contradiccions.
Però per cinisme el tercer argument: el president de la FOEG s'oposa a la mesura d'expropiació perquè "no soluciona el problema social d'accés a l'habitatge". O sigui: uns es dediquen a especular de valent, mentrestant es carreguen el medi ambient, la gent treballadora no pot comprar-se un miserable pis sense hipotecar-se de per vida i milers de cases repartides pel territori són buides tot l'any però, això sí, amb els serveis públics tots a la seva disposició (enllumenat, clavagueram, etc.) però, ep ingenus, aquí els pitjors de tot són els polítics d'esquerres que acaben d'arribar i no ho saben solucionar tot de cop. Fabulós. Cal fer molta pedagogia perquè, al menys, declaracions com aquestes no es puguin fer amb tanta impunitat.