sábado, julio 08, 2006

I més... poliesportius!?

Ullastret obviament no vol ser menys i ha urbanitzat un turó que segur que té nom però aquí el desconeixem. La disbauxa de cases en construcció ha començat ja però el que més ens ha cridat l'atenció és... aquesta sospitosa mole del fons de l'urbanització. No ens ho podem creure, un altre sala polivalent per fer-hi la festa major? Durant el franquisme deien que el futbol era l'opi del poble, comencem a pensar que, al món rural, en plena democràcia, els poliesportius tenen la mateixa funció que el futbol aleshores.

Què estan construint a Peratallada?

A darrera l'Esglèsia de Peratallada, completament fora del perímetre urbà, estan construint un edifici de dimensions considerables. No hem pogut trucar encara a l'ajuntament per preguntar què és però ens imaginem el pitjor. Peratallada, amb una dotzena de restaurants, s'ha convertit en l'antitesi del poblet de pedra empordanenc. Artificiós i artificial, ple de cases immaculadament restaurades però buides pràcticament tot l'any i amb exercits d'autocars aturats a l'estiu al seu megaparking, és de tot menys un poble per viure-hi. L'han convertit en una obra d'art per ensenyar, en una postal bonica, sí, però buida, falsa. Estaran fent un hotel per donar-li més vida?

L'imprescindible polivalent... ara de Serra de Daró

Fa uns dies penjavem un post mostrant cinc poliesportius o sales polivalents de munipicis que, estant gairebé a tocar, i amb poblacions no superiors als 300 habitants volen fer la festa major a cobert. Just varem penjar el post a Serra de Daró, a tocar de quatre dels municipis assenyalats, es va començar a construir un d'aquests monuments a la inversemblança. Inversemblança per tres motius que us traslladem amb les següents tres preguntes: per què cal fer estructures d'un impacte visual tant agressiu en poblets de pedra? per què es necessita un infraestructura així per tants pocs usos l'anys? i la millor de totes: si és tant necessari i imprescindible, per què aquests pobles no es mancomunen per construir i compartir aquesta mena d'infraestructures condemnades a ser infrautilitzades?

El connector de castelló d'Empúries

Salvem l'Empordà va convocar fa unes poques setmanes un acte de cel.lebració del seu anniversari i de denúncia de l'amenaça que recau sobre el connector natural que travessa Castelló d'Empúries, i connecta els aiguamolls de l'Empordà. El pla urbanístic del municipi preten construir tantes cases a banda i banda del connector, per la part de Castelló i per la part d'Ampúria Brava, que pràcticament l'anul.la. L'acte va consistir en una breu passejada pel connector tot vorejant la Muga i recórrer després un breu tros interior on hi havia hagut un estanyol. L'ajuntament ha posat alguns rètols per convertir en ruta verda el sender que voreja el riu pero val a dir que més enllà d'aquests rètols el panorama és desolador. La brutícia, com la de la foto, ompla tots els racons i, tot i que no varem fer més que un cop d'ull, no sembla que les condicions naturals siguin les idònies per considerar ara ja allò un connector. Especialment amb l'assecament de l'estanyol. Una visita a la web de l'ajuntament mostra no obstant com els aiguamolls, les rutes verdes i la natura en general, són utilitzades com a reclam turístic. Però sembla obvi que si seguim apallissant així al territori aquest turisme verd i cultural tant ansiat, i gens estúpid, no vindrà.

El TGV arrasa

El TGV o AVE deixarà una cicatriu al territori que cal veure per creure. A Pont de Molins, Alt Empordà, el talús que s'està construint (a la foto) només n'és un exemple. Però hauria de fer reflexionar als promotors d'aquest disbarat que és el tren d'alta velocitat (i que ampara, per alguns, la construcció d'una línia de molta alta tensió, MAT, tant innecessària com perversa). En aquests moments tots els diners de transport públic destinats a ferrocarril a Catalunya estan concentrats en aquesta obra faraònica, amb previsions de dur a terme inversions només molt puntuals i aïllades en altres àmbits (per exemple per adequar l'ample de via a la frontera) que en res milloren el transport de passatgers de rodalies o regionals. A l'Estatut la competència de tots els trens al territori queda en mans de la Generalitat. Això no és cap garantia, però al menys és un canvi que hauriem d'aprofitar per bé. Com que aquesta bogeria ja no es pot aturar, des d'aquí instem a les administracions públiques que vetllin per reduir la destrossa al mínim i que inverteixin en transport públic de ferrocàrril del que podrem fer anar realment la majoria de ciutadans, com els molts que utilitzem el tren per anar a treballar.