miércoles, mayo 24, 2006

La 'poliesportivitis' dels municipis més petits

Els governs de CIU varen estar subvencionant la construcció de poliesportius o, millor dit, locals polivalents, nom d'ara, als pobles més petits durant anys. No importava el tamany, la dotació anual mantenia captius als ajuntaments i, se suposa, contents als vilatans. El resultat és, però, surrealista. A pobles com Rupià (196 hab.), Parlavà (349 hab.), Casavells (157 hab.), La Pera (424 hab.) o Les Olives (141 hab.) –a les fotografies, per aquest ordre– a tocar uns dels altres (menys Les Olives, els altres quatre estan a poc més d'un parell de quilòmetres de distància entre ells) hi ha el corresponent macrolocal. No només es tracta en tots els casos de moles antiestètiques amb un impacte visual brutal, sinó que a més estan infrautilitzades (la festa major i poc més). Constitueixen infraestructures del tot desproporcionades pels usos i necessitats d'uns pobles que tenen moltes altres urgències reals. Això sí, més prosàiques. A la majoria d'aquests pobles, per exemple, es subministra aigua contaminada amb nitrats als veïns amb indexos molt per sobre des 25 mg/l recomanables. Els ajuntaments poden estar contents, tenen festa major a cobert i verí a les aixetes.

domingo, mayo 07, 2006

Colònies massificades a l'Estartit


A pocs metres dels aiguamolls del Baix Empordà, a l'Estartit, hi ha l'Escola de Natura Marcel Maillot, una casa de colònies que pretenia això que pretenen totes les cases de colònies, vincular els nens amb la natura. Tot plegat és sol no urbanitzable amb fauna i flora molt sensible a la presència massiva d'especímens humans. L'equilibri es mantenia fins ara. Pero l'empresa Colònies RV, S.A., explotadora de l'escola, ha demanat una ampliació de l'escola a l'ajuntament de Torroella de Montgrí del tot aberrant. Pretenen passar de 155 a 555 places i de 10.000 metres quadrats a 77.810 metres d'instal.lacions. L'impacte en tràfec d'autocars, trànsit de persones, soroll, escombraries, etc. que això suposarà deixa de tenir res a veure amb una escola de natura i passa a tenir magnituds d'urbanització turística pura i dura. S'han presentat alegacions al projecte amb una quantificació acurada d'aquest impacte i esperem que l'ajuntament de Torroella no permeti que una activitat sostenible, i d'interès social, acabi convertida en turisme massificat infantil en sol rural protegit per a benefici de la butxaca d'uns pocs.

sábado, mayo 06, 2006

La Pletera, salvada?

Les asseguradores, els bancs, i altres consorcis tenen uns fons obligats per fer front a situacions que puguin superar una determinada entitat.
És freqüent trobar per tot arreu edificis abandonats a mig contruir, urbanitzacions a mig fer, ja sigui per que la constructura ha fet fallida o per que l'administració ha aturat l'obra per il·legal. Un bon exemple n'és la Pletera de l'Estartit.
Per què no s'obliga a les constructores a tenir un fons de garantia per poder deixar el territori tal i com estava abans de que fessin la destrossa si, posteriorment, es falla que era il·legal?

Begur i el progrés


L'alcalde de Begur deia l'altre dia en una entrevista que ens deixava, que ja no es tornarà a presentar, es manifestava satisfet del seu legat, vet aqui un recull.

miércoles, mayo 03, 2006

No hi ha pietat per Pals platja

A Pals platja, encara que sembli mentida, encara s´hi poden fer més destrosses. La dificultat per construir-hi, pel desnivell i la qualitat del sol, de les poques árees que queden per urbanitzar no són cap impediment. Aquest monstre l'estan construint gairebé a tocar de platja, en un turó que diuen contenia una gruta i que, miraculosament, possiblement pel gran pendent del terreny, s'havia mantingut verge enmig de la ferotge especulació que pateix aquesta zona des dels anys seixanta fins avui sense respir.

La industrialització , irracional?, del camp

En aquest idílic paratge del municipi de Serra de Daró hi van construir fa uns pocs anys aquesta assecadora. L'herba tallada que normalment es deixa assecar al mateix camp té aquí la possibilitat d'assecar-se en poques hores en aquest complex. Ignorem si el cost energètic i l'impacte mediambiental de l'assecadora realment compensa el temps guanyat, especialment tenint en compte que a data d'avui fa tres mesos que aquí no hi plou, i que per tant l'herba no deu tenir problemes per assecar-se estesa als camps. De la mateixa manera que ignorem com es permet que aquest servei emeti un brogit constant i ensordidor mentre funciona, nit i dia, en època d'assecament. Aquesta primavera ja se l'ha començat a sentir i, segons com bufa el vent, la seva fressa pot arribar fins a Parlavà.