lunes, diciembre 10, 2007

Flaçà: 'Al cero, que dura más'

El segon premi a la poda salvatge d'aquest any va a parar a l'ajuntament de Flaçà (Gironès), per la poda dels platans de l'estació. Es pot dir que és una autentica poda a l’espanyola: "Al cero, que así dura más". A veure si aprenen aquests ajuntaments del sud de França que tenen uns platans immensos (penso en Ceret, ara mateix) i van fent podes afeminadas de tant en tant. Aquí a Espanya, terra de toreros i conqueridors, no ens estem de punyetes.

Sé que molts es preguntaran, per què no el primer premi?, aquesta gent s'ha esmerat. Doncs no, el primer premi queda momentàniament desert, i serà per aquell ajuntament o entitat que per fi s'adoni de que el que cal fer és tallar els arbres d’arrel i arrancar la soca, per si de cas. I a continuació posar uns quan arbres de plàstic, que queden molt monos.

No us penseu que és una tonteria no, això comporta un munt d'avantatges:

- no cal regar-los; per tant, ajuderiem a l'estalvi d'aigua, i, per tant, estalvi de calerons pel municipi (més xocolatades, més festa major, més polivalents, què tal un parell per cada 100 habitans?)…
- no hi hauria polen a la primavera; ja sabem el molest que és, i fomenta les al.lergies…
- no caurien fulles a la tardor; no cal escombrar, ni desembuçar les clavagueres, més calerons que s'estalvien…
- no cal podar-los mai més; més caleron estalviats…
- no hi ha ocells; que també són molt molestos perquè es caguen, canten (els russinyols fins i tot de nit, amb aquell cant tan fort), les plagues de coloms i els estornells, això també comporta un estalvi de calerons municipals (potser per una sardinada popular?)…
- es reduirïen els insectes; mosques, mosquits, pulgons….

En fi, la llista seria infinita, ja es veu que tot són avantatges.

El primer premi doncs, queda desert, però cal una menció especial per l'esforç de Torroella de Montgrí amb la poda de les mèlies. I afegir també que alguns municipis petits estan fent molts mèrits: d'arbres ja quasi no els en queden, però no s'acaben de decidir a posar els arbres de plàstic, es pensen que posant només faroles colarà…, i no.

sábado, octubre 13, 2007

De 200 metres a 4

A Calonge una promotora immobiliaria, Lemoc XXI, vol construir un hotel a una zona de Sant Antoni en la que s'hi han localitzat unes ruïnes romanes (Collet Est). Bé, allà mateix no, a quatre metres de distància. Sembla ser que el Pla General d'Ordenació Urbanística d'aquest municipi explicita en el seu article 165 (A) que aquesta zona de restes arqueològiques té un perímetre de protecció de com a mínim 200 metres, en previsió de que puguin trobar-se més restes. Com que l'ajuntament va concedir la llicència, diverses entitats van al.legar en contra d'aquesta decisió, esgrimint, com sembla lògic, que la pròpia normativa municipal impedia construir a quatre mestres de les restes. Doncs res. Aquestes entitats (el centre d´estudis calongins Colonico, l´Associació de Veïns i Amics de Sant Antoni i l´Ateneu Popular de Calonge) han vist desestimada la seva al.legació per part del consistori perquè aquest dóna per fet que ja no es trobaran més restes. O al menys aquesta és la justifició oficial per poder acomplir les promeses que l'ajuntament ha fet ja a la promotora. I que ningú pateixi: l'ajuntament garantitza que es farà un seguiment arqueològic de tots els moviments de terra que provoquin les obres. Ens quedem tranquils de saber-ho, especialment afegint la dada que la promotora segueix tirant endavant la via judicial que va engagar anys enrera contra una modificació puntual del Pla general en la zona on vol construir l'hotel. Definitivament, ni polítics ni jutges, a aquest país manen les constructores. Podeu llegir-ho en detall al Diari de Girona.


viernes, septiembre 28, 2007

La variant Nord de La Bisbal

Com que una imatge val més que mil paraules, ens limitem a penjar aquestes dues. Per aquí passaria la variant nord de La Bisbal (foto gran, la petita és la continuació de la plana encara només rural). Com que és zona inundable, la via aniria aixecada per sobre del terra en una estructura flotant pràcticament des de Corçà, amb el conseqüent augment de l'impacte visual, fins arribar a la muntanya de Castell d'Empordà, que segons el projecte fet públic atravessaria foradant-la. Tot molt sostenible i raonable.

Stop CO2: menys faroles i més arbres

SOS Empordanet ha iniciat una campanya que volem recolzar completament des d'aquí. Denuncien les moltes voreres de pobles i els vials que es farceixen de faroles i prou. Sense plantar-hi cap arbre. A part del molt diferent cost d'una i altre cosa, seguim amb la obsessió de convertir la nit en dia, inútil i contaminant actitut, mentre deixem erm el nostre país. Un arbre fa ombre als vianants i als cotxes. Ajuda a refrescar l'ambient a l'estiu i, sobretot, absorbeix CO2. Menys faroles i més arbres senyors alcaldes i conseller d'obres públiques.

Autopista a La Pera

Què és el que estan fent a l'entrada de La Pera? Una autopista per entrar al poble? Ens hem tornat tots bojos?

sábado, septiembre 15, 2007

La Variant de la Bisbal

(En blau la variant sud i en lila la variant nord)
A l'Aguait no hem tingut mai clar quina és la millor opció de variant per la Bisbal. En bona mesura perquè no creiem que el desgavell urbanístic, de trànsit i d'organització territorial s'arregli fent variants, sinó, valgui la redundància, variant els hàbits de la gent: per exemple fent més transport públic per que s'agafi menys el cotxe. En qualsevol cas, com que hi haurà variant, us volem recomanar els articles que ha publicat avui dissabte 15 de setembre el diari El Punt, amb opinions oposades però, sorprenentment, complementàries.
Per una banda, un representant de la Plataforma Ciutadana a Favor del Traçat Nord explica sucintament que els planejaments s'han de fer per les persones i que la variant Sud és pitjor perquè afecta a més persones que la variant nord: "Reiterem que, ara per ara, l'opció nord és millor que no pas la sud, perquè el traçat sud afecta més persones que viuen als nuclis de Corçà, la Bisbal i Fonteta, a més de cases disseminades. [...]. No s'entendria castigar ara aquests nuclis urbans amb una autovia a tocar de les cases quan, precisament, la planificació urbanística els ha configurat com a zones residencials", diu Pere Freixas Camps. I no té poca raó. Està dient que a la gent que viu a la zona sud afectada ningú els va dir mai que per allà podria passar una autovia. Freixas també diu que tots els estudis fets fins ara assenyalen l'aternativa nord com la menys impactant des d'un punt de vista ambiental. I afegeix que, a més, des d'un punt de vista purament viari la opció nord és la millor per les connexions de mobilitat dels cotxes.
Sembla doncs que la opció sud: afecta a més persones, es pitjor pels cotxes (més llarga i més complicada d'enllaçar viàriament) i té molt impacte ambiental.
Però vet aquí que Antoni Rocafull i Calmet, que defensa la opció contrària a l'altre banda de la pàgina, li dóna la volta a tots aquests arguments. Certament, bona part dels arguments anteriors el que justifiquen és precisament! la opció sud, diu aquest membre d'EUiA. Perquè mentre la opció sud afecta directament a més gent, la opció nord "estrenaria del tot un territori majoritàriament agrícola", diu Rocafull. En síntesi, precisament per allà on el territori ja està més destrossat, el sud, és per on ha de passar la variant. No cal dir que s'ha de fer amb totes les garanties, però la opció nord "des d'un punt de vista urbanístic i econòmic, passaria en total desconnexió respecte del territori, els assentaments i les poblacions relacionades, i donaria lloc a noves activitats i a nous creixements no desitjats", reflexiona Rocafull.
Les coses semblen, doncs, està així: l'impacte ambiental d'una variant com la projectada serà tremend, sigui al nord al sud o a on es vulgui. Donat que això només es pot minimitzar, però no evitar, hi ha dues opcions:
a) obrir noves cicatrius al territori per evitar empitjorar les condicions de vida d'una part de la població,
b) o aglutinar infraestructures per evitar fer noves cicatrius al territori, empitjorant les condicions de vida d'una part de la població.

Difícil i complicada decisió. La segona opció només la pots triar fàcilment quan no afecta casa teva. Però, malauradament, i encara que no ho sembli, és la que en realitat afecta menys gent. Si seguim obrint noves ferides en el territori en sortim tots perjudicats, els del nord i els del sud, els de l'est i els de l'oest. Perquè si d'una cosa estem convençuts és que la disjuntiva no està entre protegir al territori o a la gent --doncs la millor manera de protegir la gent és protegint el territori!!--, sinó entre seguir creixent desbocadament o no. El debat no hauria de ser on fem la variant sino quans carrils bicicleta i línies de tren noves construïm.

martes, septiembre 11, 2007

El riu Daró i el seu destí anual

Així de sec i mort està aquest setembre el Daró, després de la campanya d'enguany d'irrigació del blat de moro. I així de viu estava fa uns pocs hiverns. Cada any passa el mateix. Estem esgotant brutalment els aqüifers per uns usos agrícolas de luxe (pinso per animals i biocomustibles) quan podriem tenir un espai de luxe per gaudir de la fauna i la flora. Enlloc d'això, cada estiu estressem el riu fins a matar-lo. I sembla que no preocupa a ningú.

domingo, septiembre 09, 2007

Els golfs i l'aigua: el cas del Golf Platja de Pals

El Club Golf Platja de Pals va sol.licitar a la Generalitat aquest estiu poder regar amb l'aigua dels pous que té a la finca. l´entitat ecologista Gent del Ter ha presentat al·legacions per impedir que Medi Ambient acabi acceptant la petició del club privat i concedeixi l´ús d´aquestes aigües subterrànies. Enguany, aquest club ja va construir dos llacs artificials en el circuit amb capacitat per a 1.500 metres cúbics d´aigua provinent de la depuradora de Pals. Podeu llegir la història aquí.
Els golfs han d'utilitzar aigua de les depuradores. Però la depuradora de Pals no ha donat prou cabdal al club com per regar les seves 32 hectàrees. Gent del Ter al.lega que regar un camp de golf amb aigües dels aqüifers és un luxe que nos ens podem permetre, una contradicció davant les peticions d'estalvi d'aigua que es fan als ciutadans i un alteració molt greu de l'equilibri mediambiental. No hi podem estar més d'acord. Però la crítica s'ha de fer extensible ha molts altres usos "de luxe" de l'aigua. Si no, per més ecologistes que siguem, estarem fent demagògia.
Analitzem bé l'assumpte. Les depuradores deixen anar molta menys aigua a l'estiu perquè el consum humà es dispara. La gent rega més els jardins, es dutxa més, omple i reomple piscines, etc. I, el més important, els pagesos han de regar els seus camps.
Als voltants de Pals, cada principi d'estiu veiem com el riu Daró s'asseca completament. El seu assecament coincideix meticulosament amb l'inici de la campanya del reg del blat de moro, un blat de moro que, en un percentatge molt elevat, encara es rega com a l'antiga Mesopotàmia!: per inundació. I el pitjor és que la majoria d'aquest blat de moro només s'utilitza per fer pinso per animals i, a partir d'ara, també per fer biodiessel. Tot un luxe.
Al golf de la Platja de Pals no se li ha de permetre que buidi els aqüifers. Però als pagesos, que tenen altres opcions de reg més sostenible, tampoc. No podem seguir-nos excusant en que els que treballen el camp duen a terme una activitat que cal protegir sense contemplacions. Perquè en aquesta protecció indiscriminada s'amparen consums d'aigua totalment irracionals. Ja és hora que reconeguem que l'assecament dels aqüifers de l'Empordanet, com de molts altres llocs, no es solucionarà controlant només les activitats recreatives.

viernes, septiembre 07, 2007

La variant sud de La Bisbal i l'ermita de Santa Cristina

Davant la possibilitat certa que el conseller Nadal acabi decidint que la variant de la Bisbal ha de passar pel sud, diversos col.lectius han començat a explicar el que això pot significar. Una de les conseqüències de la construcció d'aquesta variant pel sud de la Bisbal serà l'aïllament de l'Ermita de Santa Cristina de Corçà del seu entorn natural i la divisió en dos d'un dels conjunts paisajístics millor conservats de l'Empordà. L'ermita Santa Cristina és una petita esglèsia romànica dels segles X-XII, però tant o més important que l'ermita és el seu entorn natural, amb el Mas Matas i els camps que l'envolten. Si vols més informació i salvar l'ermita pots signar aquí. També s'ha creat una plataforma per impulsar la variant pel nord, plataformapelnord, on s'explica per què aquesta és la opció pitjor.

Lara transforma Solius

A la Vall de Solius (Santa Cristina d'Aro), hi havia un antic golf o pitch and put, anomenat Can Dalmau, que va ser comprat recentment pel senyor Lara, propietari del grup Planeta. Segons ens explica Josep Cardeña, "aquest senyor ha reformat la casa per al seu ús particular", duent a terme una sèrie d'actuacions que nos són gens respectuoses amb l'entorn natural que s'ha trobat. En concret, explica Cardeña, "Lara ha tancat tota la finca amb una tanca metàlica de 2 m d'alçada, fent malbé una franja perimetral de bosc de 6-10 m d'amplada. Aquest bosc, de ribera i de pins (pinastres i pi pinyoner majoritàriament), era centenari i majestuós, tant era així que en dèiem la catedral. Molta gent hi anava a passejar i a fer diferents activitats. Ara ja no podrà ser, entre altres coses perquè també ha tallat l'accés". Lamentable.

miércoles, mayo 23, 2007

Les antigues escoles de Sant Feliu de Boada

Silvia Omedes ens ha enviat aquest escrit i aquestes fotografies sobre les noves cases que s'estan fent a Sant Feliu de Boada com a "compensació" per arreglar les antigues escoles.
"La constructora Floret S.L., a canvi d´arreglar les antigues Escoles del poble de Sant Feliu de Boada i d´urbanitzar tot un plà a l´entrada del mateix venint desde Sant Julià de Boada, ha rebut el permís per construir de nova planta vuit cases. Aquesta intervenció afectarà molt al perfil urbà i estructura d´aquest petit poble en molts sentits.
De fet, si un es passeja pel poble avui, ja veu tristament com un dels camins de terra que bordejaven les escoles i per on els vianants passejavem sovint s´ha convertit en una carretera d´asfalt prou ample com la comarcal d´on neixia. Asfalt i més asfalt per arribar a veure i sentir més cotxes, més restaurants (ja ni hi ha dos), més contaminació visual, més contaminació luminínica i més contaminació ambiental.
Personalment em fa por que aquest petit poble es converteixi en una altre Peratallada, no sé si m´explico. Sant Feliu de Boada ha sapigut des de fa anys guardar bastant bé les proporcions i la mesura del seu creixement, tot i ser un poble molt conegut i molt visitat per turistes i estiuejants. Serà precisament per això mateix, per haver-ho fet bé, que rep tantes visites de gent que l´admira? Quan Sant Feliu s´hagi convertit en una urbanització, serà igual d´agradable passejar hi?
No puc entendre com el Sr. Figueras, que està darrera de tot aquest plà d´urbanització i que ja és responsable d´haver-se carregat mig poble de Torrent amb les cases adossades que ha construit a tort i dret, i que a més és el responsable també dels fanalets ridículs típics de població anglosaxona que il.luminen tot el llarg de la carretera que bordeja Torrent, tingui les llicencies que calen per passar a fer el mateix al poble veí. No sé, de veritat, que és el que mou a la gent que ja te prou diners a seguir explotant el territori i el paissatge, i a seguir especulant amb el bé comú.
És que, Sr. Figueras, no s´estima aquest paissatge? És que no en té prou de pífies, ja? Amb l´excusa del bon gust i de portar turisme de qualitat, quantes masies adossades pot arribar a construir vostè en els proxims anys? Perquè d´empreses en té diverses i ben contactades amb el Sr. Nadal. Em fa molta por, Sr. Figueras. Què és per vostè el bon gust i el bon fer? I els senyors alcaldes d´aquestes poblacions (Sant Feliu, Torrent, Sant Julià, Palau Sator), també
vostè, Sr Nadal, quan valen? Perquè el territori que vostès no respecten val molt més del que han cobrat. Amb quin dret el manipulen sense respecte i només amb fins de lucre?
Amb aquesta petita carta us exposo la meva indignació i la meva perplexitat davant d´aquests fets i aquesta gent. Silvia Omedes."

sábado, mayo 12, 2007

L'estrena electoralista del Polivalent de Parlavà

El cap de setmana del 4, 5 i 6 de maig l'ajuntament de Parlavà va estrenar la nova sala polivalent del municipi. El programa d'actes gairebé va superar el de la festa major, amb una actuació estrella de l'Orquestra Maravella que va aplegar, segons els nostres calculs, unes 500 persones al capvespre. Tenint en compte que Parlavà té 300 habitants, l'aforament de la sala s'ha calculat a una escala que se'ns escapa. L'estrena, just abans de l'inici de la campanya electoral no és gratuita. Com tampoc ho ha estat el cost del local, que a més a més, no acompleix les mesures reglamentàries per poder-hi fer cap esport i per tant restarà per sempre més com una simple sala de festes i prou (el motiu de que li diguin polivalent també se'ns escapa). L'orquesta Maravella de dissabte va costar, segons ens han dit, entre 4.000 i 5.000 euros i certament va atraure molta gent d'arreu, però caldria veure si els que ho paguen, els parlaverencs, comparteixen els gustos musicals del consistori. En qualsevol cas, es tracta d'un dispendi en dates preelectorals que potser comprarà uns determinats vots però que atempta contra la dignitat i la intel.ligència de la gent. Intentar influir en l'electorat a força de passosdobles i pica-piques gratuïts es molt lamentable i propi d'etapes predemocràtiques.

lunes, marzo 19, 2007

Si es vol, es pot


L'ajuntament de Forallac ha demostrat que també es poden fer bé les coses. Aquesta vorera recentment arbrada n'és un exemple. Es tracta de la carretera secundària que va de La Bisbal a Fonteta. L'ajuntament ha construit un kilòmetre d'una vorera molt ben acabada i construida amb sentit comú: amb bancs per asseure's i, sobre tot, amb uns bons arbres, que tenen un bon tamany, que estan ben podats i que estan perfectament situats (plantats al sud, per fer ombra a l'estiu, i no al mig de l'acera sino a un costat, per permetre a la gent passejar). Comparem l'arbre castrat al municipi de Parlavà d'un parell de posts més avall amb això. Fer bé les coses no costa tant.

martes, marzo 13, 2007

Ferralla de ningú

A l'encreuament vial entre Verges i Torroella, al desviament cap a Bellcaire estan fent obres per millorar el desviament (que per a motius que se'ns escapen han decidit no convertir en rotonda, algú sap per què?). En un dels terrenys expropiats hi ha aquesta ferralla restant d'uns antics plafons informatius. Els propietaris dels terrenys no saben què fer perquè algú se'n responsabilitza i se l'emporti finalment. I la ferralla allà resta, al bell mig de l'Empordà, com tanta altre.

La depuradora de La Bisbal


La depuradora de La Bisbal deixar anar més brutícia que la que treu. El Daró ja fa molts mesos que baixa així. La putrefacció de l'aigua és evident i segons l'Agencia Catalana de l'Aigua es deu a una inadequada atenció de la depuradora per part dels seus empleats. La veritat és que ens sembla del tot irrellevant de qui és la culpa, el que cal és solucionar-ho. És inversemblant que en plena societat de l'anomenat coneixement els rius encara es facin servir d'abocadors. I a ningú li preocupa. Només ens queixem nosaltres del mal estat del Daró?

El progrés

Per si ens quedava cap dubte sobre el què significa el progrés aquesta imatge potser ens clarifiqui. Al terme municipal de Parlavà, a l'entrada de Fonolleres, un dels poquíssims arbres que els pagesos no han talat es trobava just on no devia. Fa escases setmanes era un arbre el doble de gran, ferm i compensat. Però la col.locació del nou pal de la llum (el progrés també té això, els pals de fusta integrats amb l'entorn ara estan essent substituits per aquestes moles de ciment) no ha esdevingut gratuïta. A ningú se li va acudir que el pal de la llum es podia posar uns pocs metres més a l'esquerra. Era molt més fàcil esgarriar l'arbre.