viernes, septiembre 28, 2007

La variant Nord de La Bisbal

Com que una imatge val més que mil paraules, ens limitem a penjar aquestes dues. Per aquí passaria la variant nord de La Bisbal (foto gran, la petita és la continuació de la plana encara només rural). Com que és zona inundable, la via aniria aixecada per sobre del terra en una estructura flotant pràcticament des de Corçà, amb el conseqüent augment de l'impacte visual, fins arribar a la muntanya de Castell d'Empordà, que segons el projecte fet públic atravessaria foradant-la. Tot molt sostenible i raonable.

Stop CO2: menys faroles i més arbres

SOS Empordanet ha iniciat una campanya que volem recolzar completament des d'aquí. Denuncien les moltes voreres de pobles i els vials que es farceixen de faroles i prou. Sense plantar-hi cap arbre. A part del molt diferent cost d'una i altre cosa, seguim amb la obsessió de convertir la nit en dia, inútil i contaminant actitut, mentre deixem erm el nostre país. Un arbre fa ombre als vianants i als cotxes. Ajuda a refrescar l'ambient a l'estiu i, sobretot, absorbeix CO2. Menys faroles i més arbres senyors alcaldes i conseller d'obres públiques.

Autopista a La Pera

Què és el que estan fent a l'entrada de La Pera? Una autopista per entrar al poble? Ens hem tornat tots bojos?

sábado, septiembre 15, 2007

La Variant de la Bisbal

(En blau la variant sud i en lila la variant nord)
A l'Aguait no hem tingut mai clar quina és la millor opció de variant per la Bisbal. En bona mesura perquè no creiem que el desgavell urbanístic, de trànsit i d'organització territorial s'arregli fent variants, sinó, valgui la redundància, variant els hàbits de la gent: per exemple fent més transport públic per que s'agafi menys el cotxe. En qualsevol cas, com que hi haurà variant, us volem recomanar els articles que ha publicat avui dissabte 15 de setembre el diari El Punt, amb opinions oposades però, sorprenentment, complementàries.
Per una banda, un representant de la Plataforma Ciutadana a Favor del Traçat Nord explica sucintament que els planejaments s'han de fer per les persones i que la variant Sud és pitjor perquè afecta a més persones que la variant nord: "Reiterem que, ara per ara, l'opció nord és millor que no pas la sud, perquè el traçat sud afecta més persones que viuen als nuclis de Corçà, la Bisbal i Fonteta, a més de cases disseminades. [...]. No s'entendria castigar ara aquests nuclis urbans amb una autovia a tocar de les cases quan, precisament, la planificació urbanística els ha configurat com a zones residencials", diu Pere Freixas Camps. I no té poca raó. Està dient que a la gent que viu a la zona sud afectada ningú els va dir mai que per allà podria passar una autovia. Freixas també diu que tots els estudis fets fins ara assenyalen l'aternativa nord com la menys impactant des d'un punt de vista ambiental. I afegeix que, a més, des d'un punt de vista purament viari la opció nord és la millor per les connexions de mobilitat dels cotxes.
Sembla doncs que la opció sud: afecta a més persones, es pitjor pels cotxes (més llarga i més complicada d'enllaçar viàriament) i té molt impacte ambiental.
Però vet aquí que Antoni Rocafull i Calmet, que defensa la opció contrària a l'altre banda de la pàgina, li dóna la volta a tots aquests arguments. Certament, bona part dels arguments anteriors el que justifiquen és precisament! la opció sud, diu aquest membre d'EUiA. Perquè mentre la opció sud afecta directament a més gent, la opció nord "estrenaria del tot un territori majoritàriament agrícola", diu Rocafull. En síntesi, precisament per allà on el territori ja està més destrossat, el sud, és per on ha de passar la variant. No cal dir que s'ha de fer amb totes les garanties, però la opció nord "des d'un punt de vista urbanístic i econòmic, passaria en total desconnexió respecte del territori, els assentaments i les poblacions relacionades, i donaria lloc a noves activitats i a nous creixements no desitjats", reflexiona Rocafull.
Les coses semblen, doncs, està així: l'impacte ambiental d'una variant com la projectada serà tremend, sigui al nord al sud o a on es vulgui. Donat que això només es pot minimitzar, però no evitar, hi ha dues opcions:
a) obrir noves cicatrius al territori per evitar empitjorar les condicions de vida d'una part de la població,
b) o aglutinar infraestructures per evitar fer noves cicatrius al territori, empitjorant les condicions de vida d'una part de la població.

Difícil i complicada decisió. La segona opció només la pots triar fàcilment quan no afecta casa teva. Però, malauradament, i encara que no ho sembli, és la que en realitat afecta menys gent. Si seguim obrint noves ferides en el territori en sortim tots perjudicats, els del nord i els del sud, els de l'est i els de l'oest. Perquè si d'una cosa estem convençuts és que la disjuntiva no està entre protegir al territori o a la gent --doncs la millor manera de protegir la gent és protegint el territori!!--, sinó entre seguir creixent desbocadament o no. El debat no hauria de ser on fem la variant sino quans carrils bicicleta i línies de tren noves construïm.

martes, septiembre 11, 2007

El riu Daró i el seu destí anual

Així de sec i mort està aquest setembre el Daró, després de la campanya d'enguany d'irrigació del blat de moro. I així de viu estava fa uns pocs hiverns. Cada any passa el mateix. Estem esgotant brutalment els aqüifers per uns usos agrícolas de luxe (pinso per animals i biocomustibles) quan podriem tenir un espai de luxe per gaudir de la fauna i la flora. Enlloc d'això, cada estiu estressem el riu fins a matar-lo. I sembla que no preocupa a ningú.

domingo, septiembre 09, 2007

Els golfs i l'aigua: el cas del Golf Platja de Pals

El Club Golf Platja de Pals va sol.licitar a la Generalitat aquest estiu poder regar amb l'aigua dels pous que té a la finca. l´entitat ecologista Gent del Ter ha presentat al·legacions per impedir que Medi Ambient acabi acceptant la petició del club privat i concedeixi l´ús d´aquestes aigües subterrànies. Enguany, aquest club ja va construir dos llacs artificials en el circuit amb capacitat per a 1.500 metres cúbics d´aigua provinent de la depuradora de Pals. Podeu llegir la història aquí.
Els golfs han d'utilitzar aigua de les depuradores. Però la depuradora de Pals no ha donat prou cabdal al club com per regar les seves 32 hectàrees. Gent del Ter al.lega que regar un camp de golf amb aigües dels aqüifers és un luxe que nos ens podem permetre, una contradicció davant les peticions d'estalvi d'aigua que es fan als ciutadans i un alteració molt greu de l'equilibri mediambiental. No hi podem estar més d'acord. Però la crítica s'ha de fer extensible ha molts altres usos "de luxe" de l'aigua. Si no, per més ecologistes que siguem, estarem fent demagògia.
Analitzem bé l'assumpte. Les depuradores deixen anar molta menys aigua a l'estiu perquè el consum humà es dispara. La gent rega més els jardins, es dutxa més, omple i reomple piscines, etc. I, el més important, els pagesos han de regar els seus camps.
Als voltants de Pals, cada principi d'estiu veiem com el riu Daró s'asseca completament. El seu assecament coincideix meticulosament amb l'inici de la campanya del reg del blat de moro, un blat de moro que, en un percentatge molt elevat, encara es rega com a l'antiga Mesopotàmia!: per inundació. I el pitjor és que la majoria d'aquest blat de moro només s'utilitza per fer pinso per animals i, a partir d'ara, també per fer biodiessel. Tot un luxe.
Al golf de la Platja de Pals no se li ha de permetre que buidi els aqüifers. Però als pagesos, que tenen altres opcions de reg més sostenible, tampoc. No podem seguir-nos excusant en que els que treballen el camp duen a terme una activitat que cal protegir sense contemplacions. Perquè en aquesta protecció indiscriminada s'amparen consums d'aigua totalment irracionals. Ja és hora que reconeguem que l'assecament dels aqüifers de l'Empordanet, com de molts altres llocs, no es solucionarà controlant només les activitats recreatives.

viernes, septiembre 07, 2007

La variant sud de La Bisbal i l'ermita de Santa Cristina

Davant la possibilitat certa que el conseller Nadal acabi decidint que la variant de la Bisbal ha de passar pel sud, diversos col.lectius han començat a explicar el que això pot significar. Una de les conseqüències de la construcció d'aquesta variant pel sud de la Bisbal serà l'aïllament de l'Ermita de Santa Cristina de Corçà del seu entorn natural i la divisió en dos d'un dels conjunts paisajístics millor conservats de l'Empordà. L'ermita Santa Cristina és una petita esglèsia romànica dels segles X-XII, però tant o més important que l'ermita és el seu entorn natural, amb el Mas Matas i els camps que l'envolten. Si vols més informació i salvar l'ermita pots signar aquí. També s'ha creat una plataforma per impulsar la variant pel nord, plataformapelnord, on s'explica per què aquesta és la opció pitjor.

Lara transforma Solius

A la Vall de Solius (Santa Cristina d'Aro), hi havia un antic golf o pitch and put, anomenat Can Dalmau, que va ser comprat recentment pel senyor Lara, propietari del grup Planeta. Segons ens explica Josep Cardeña, "aquest senyor ha reformat la casa per al seu ús particular", duent a terme una sèrie d'actuacions que nos són gens respectuoses amb l'entorn natural que s'ha trobat. En concret, explica Cardeña, "Lara ha tancat tota la finca amb una tanca metàlica de 2 m d'alçada, fent malbé una franja perimetral de bosc de 6-10 m d'amplada. Aquest bosc, de ribera i de pins (pinastres i pi pinyoner majoritàriament), era centenari i majestuós, tant era així que en dèiem la catedral. Molta gent hi anava a passejar i a fer diferents activitats. Ara ja no podrà ser, entre altres coses perquè també ha tallat l'accés". Lamentable.