Si es vol, es pot

L'ajuntament de Forallac ha demostrat que també es poden fer bé les coses. Aquesta vorera recentment arbrada n'és un exemple. Es tracta de la carretera secundària que va de La Bisbal a Fonteta. L'ajuntament ha construit un kilòmetre d'una vorera molt ben acabada i construida amb sentit comú: amb bancs per asseure's i, sobre tot, amb uns bons arbres, que tenen un bon tamany, que estan ben podats i que estan perfectament situats (plantats al sud, per fer ombra a l'estiu, i no al mig de l'acera sino a un costat, per permetre a la gent passejar). Comparem l'arbre castrat al municipi de Parlavà d'un parell de posts més avall amb això. Fer bé les coses no costa tant.

Ferralla de ningú

A l'encreuament vial entre Verges i Torroella, al desviament cap a Bellcaire estan fent obres per millorar el desviament (que per a motius que se'ns escapen han decidit no convertir en rotonda, algú sap per què?). En un dels terrenys expropiats hi ha aquesta ferralla restant d'uns antics plafons informatius. Els propietaris dels terrenys no saben què fer perquè algú se'n responsabilitza i se l'emporti finalment. I la ferralla allà resta, al bell mig de l'Empordà, com tanta altre.

La depuradora de La Bisbal

La depuradora de La Bisbal deixar anar més brutícia que la que treu. El Daró ja fa molts mesos que baixa així. La putrefacció de l'aigua és evident i segons l'Agencia Catalana de l'Aigua es deu a una inadequada atenció de la depuradora per part dels seus empleats. La veritat és que ens sembla del tot irrellevant de qui és la culpa, el que cal és solucionar-ho. És inversemblant que en plena societat de l'anomenat coneixement els rius encara es facin servir d'abocadors. I a ningú li preocupa. Només ens queixem nosaltres del mal estat del Daró?

El progrés

Per si ens quedava cap dubte sobre el què significa el progrés aquesta imatge potser ens clarifiqui. Al terme municipal de Parlavà, a l'entrada de Fonolleres, un dels poquíssims arbres que els pagesos no han talat es trobava just on no devia. Fa escases setmanes era un arbre el doble de gran, ferm i compensat. Però la col.locació del nou pal de la llum (el progrés també té això, els pals de fusta integrats amb l'entorn ara estan essent substituits per aquestes moles de ciment) no ha esdevingut gratuïta. A ningú se li va acudir que el pal de la llum es podia posar uns pocs metres més a l'esquerra. Era molt més fàcil esgarriar l'arbre.