sábado, septiembre 23, 2006

Sobre el ciment

I parlant de ciment a Rupià (a la foto una pintada "Prou totxo!" a les noves adosades que s'estan construint ara al poble), per si algú s'ha perdut la notícia de la setmana: Espanya ja és el primer importador de ciment d'Europa i el segon del món. Mèrit decididament merescut gràcies a la nostra passió pel totxo, que, com és ben sabut, no s'engantxa sol.
En tot el planeta, només els Estats Units importen més ciment que nosaltres segóns l'agrupació de fabricants de ciments espanyola. Al 2006, només fins l'agost, hem consumit, diuen, 37,3 milions de tones de ciment. La meitat d'elles, a més, probablement obtingudes sota condicions laborals esclavitzants, doncs procedeix de la Xina.

El POUM de Rupià


Gaudiu tant com pugueu d'aquesta imatge de Rupià perquè té els dies comptats. El dijous 21 de setembre, a les 19 hores, l'equip de govern municipal de Rupià va aprovar provisionalment el nou POUM del municipi. Aquest pla d'ordenació urbanística permet construir 120 noves vivendes els propers anys. Rupià tenia al 2004 196 habitants censats.
L'alcalde va exposar al ple el seu convenciment de que aquesta xifra de 120 cases representava un creixement moderat pels propers anys i que el municipi en sortiria compensat per l'habitatge públic que es faria (unes 10 vivendes de les 120) i els espais que guanyaria per a usos socials. Com tants i tants alcaldes de l'Empordà, l'alcalde de Rupià enten que el creixement de la població és obligat i que el peatge del totxo és imprescindible per aconseguir espais públics i vivenda a preus assequibles per la gent del poble. I com tants altres alcaldes no sap explicar com el seu POUM abaixarà els preus de la vivenda i evitarà l'especulació amb els terrenys recalificats, per què cal fer 120 cases per fer habitatge de promoció pública i per què és obligat creixer.
Tot això va succeir davant la presència de més d'una trentena de veïns que varen acudir al ple extraordinari per mostrar el seu rebuig a un creixement tant injustificat com destructiu davant el que s'han presentat més de 200 al.legacions.
Rupià es troba en la mateixa situació que tants altres pobles de l'Empordà. Encara té cases del poble per rehabilitar i la demanda de joves que es volen quedar és existent però numèricament molt reduida. Si els ajuntaments els volen ajudar podrien comprar cases antigues o terrenys i fer promoció pública directament, sense hipotecar de ciment els seus pobles. El problema és que ningú els ven res a preus assequibles. I la única solució que veuen és permetre fer desenes de cases per aconseguir alguna permuta de terreny que els permeti promoure habitatge no especulatiu (que en la majoria dels casos no saben garantir i acaba altrament també en mans de l'especulació). Però això, molt malauradament, no és cap solució. Com els alcaldes i regidors d'aquí a 10 i 15 anys novament, i tristement, descubriran. Fins i tot els que ara se'n puguin beneficiar lamentaran la seva miopia i/o avaricia actuals. Igual que els d'ara lamenten la miopia i avaricia dels seus antecessors a tants i tants municipis destrossats pel ciment.

jueves, septiembre 21, 2006

El bosc cremat de Ventalló

Les 1.011 hectàrees calcinades al bosc entre Ventalló, Garrigoles i Tor estan començan a reverdejar gràcies a les plujes. Però el paisatge és desolador. No només per l'impacte visual que sempre provoca veure la natura cremada sino també perquè aquest era un dels cada cop més escassos pulmons verts que queden a l'Empordà. Pulmons verts de veritat, amb arbres, no conreats ni urbanitzats ni ajardinats. Aprofitem aquesta passejada duta a terme per les muntanyes de l'incendi per denunciar un cop més la irracionalitat del model que es promou. El nou Pla Director de l'Empordà diu en veu ben alta que l'actiu social, cultural i econòmic més important d'aquesta terra és el seu paissatge. També diu, però, que cal fomentar el turisme com a generador de riquesa. El turisme és, segons el pla, la principal sortida que l'economia empordanesa té per sustituir al sector de la construcció. I per deixar de construir cases a tort i a dret es proposa construir hotels, un fotimer d'hotels (fins a 168), per atraure el turisme. I del pressupost estimat per a actuacions prioritàries a penes un 8% es destina a la protecció dels espais oberts i del paissatge.