El POUM de Parlavà: especulació i tracte preferent

L'ajuntament de Parlavà s'ha sumat als seus consistoris veïns. Al POUM que pretenen aprovar hi ha prevista la creació de nou sòl residencial per a més de 40.000 m2 de superfície. Això sumat als 8.000 m2 que s'hereten del pla antic significa la possibilitat de construir entre 70 i 100 noves cases al municipi. Per a un poble de 340 habitants això són moltes cases. I pitjor succeeix a Fonolleres, poble del terme de Parlavà, on amb 65 habitants i més de la meitat de cases de segona residència, el pla permetrà fer 10 cases noves. Un cop més, totes elles, carn de segona residència, perquè no es preveu cap mesura per evitar-ne l'especulació.
L'ajuntament de Parlavà, però, hi ha afegit una orginalitat a la seva previsió. Com explica El Montori de desembre, la revista municipal, l'ajuntament ha previst declarar urbanitzables 7.200 m2 que un grup de nois del poble han comprat sota preu de mercat a un veí del municipi per poder-s'hi fer cases per viure. L'alcalde, promotor de la idea, assegura que les cases no es podran vendre en 10 anys i que l'objectiu és afavorir que els joves del poble no marxin. I nosaltres ens preguntem: si un grup de marroquins de Gualta –o de ciutadans de Torroella– aconseguissin que una bona ànima parlavarenca els vengués 7.000 m2 de sòl no urbà a preus raonables i els nois negres africans –o els blancs no nascuts a Parlavà– es presentessin a l'ajuntament per demanar que els hi recalifiquessin... què els hauria respost l'alcalde? Doncs que no ho podia fer, perquè tot plegat hauria estat discriminatori, oi?
Si es vol oferir sòl urbà de primera residència i evitar-ne l'especulació s'ha de fer sota concurs i amb possibilitats per a tothom, com han fet abans Serra de Daró i altres pobles. Això que està passant a Parlavà ens sembla molt poc estètic. Especialment perquè es presenta com a mostra de bona voluntat, quan la bona voluntat seria que el nou POUM no contemplés ni un sol metre quadrat més de sòl residencial de nova creació mentre no s'ocupin el gairebé 20% d'habitatges vacants que hi ha al municipi i no es garanteixi que l'habitatge de nova creació sigui per primera residència en tots els casos.

La llei d'habitatge i els empresaris gironins

Per aquest post no tenim foto. Tampoc sabriem ben bé quina posar. Només volem fer una reflexió que ens sembla obvia. O ho hauria de ser. Comença a haver-hi cert consens entre els polítics menys conservadors que el model econòmic d'aquest país té els dies comptats. Mantenir la construcció com a principal motor econòmic és una fugida endavant que només porta a l'autodestrucció. Fins i tots alguns plans directors, com el de l'Empordà, s'atreveixen a dir, per bé que molt discretament, que cal canviar de model i substituir la construcció per alguna altre activitat econòmica. Nosaltres, des de l'Aguait, discrepem totalment amb que calgui substituir res, no es tracta de substituir sino de frenar, però en qualsevol cas ens sembla molt positiu que des de l'àmbit polític, encara que sigui molt tènuement, es comenci a posar per escrit que la construcció no pot seguir sent el motor de creixement.
Ara, alguns polítics d'esquerres s'han atrevit, ai agosarats, a proposar una llei de l'habitatge que inclou algunes mesures d'allò més interessants, com l'expropiació forçosa del lloguer, si es demostra que un habitatge està buit perquè es vol especular amb el seu preu. Aquesta mesura, que no és ni de bon tros la única de la llei esmentada, ha centrat tot el protagonisme i ha aixecat moltes veus en defensa de la propietat privada. Veus que s'afanyen a parlar d'intervencionisme i d'inseguretat jurídica, i a llançar mil i una amenaces d'un futur de drecreixement i caos.
Avui, la Federació d'organitzacions empresarials de Girona (FOEG), per boca del seu president, sortia al Diari de Girona amb unes declaracions en aquesta línia. L'argumentació és tant pobre, i se'ls veu tant el llautó, que gairebé fa riure, però és molt ilustradora de la monumental tasca que tenim per davant.
El senyor Joan Fausto Martí, president de la citada federació, diu que s'oposa frontalment a l'expropació de pisos de lloguer per diversos motius. En primer lloc perquè aquesta nova llei pot "ser positiva socialment però negativa per a l'economia gironina". O sigui, societat i economia no van juntes. El que és bò per la gent pot no ser bò per la distribució i organització dels recursos (què és, sino, l'economia) d'aquesta gent. Evidentment això no té ni cap ni peus, a menys que en dir "economia gironina" aquest empresari estés pensant en un petit i concret col.lectiu social.
Però seguim. Un altre argument del senyor Fausto Martí per oposar-se a la llei és que tenir habitatges buits és una forma d'inversió perquè "mai abans la gent podia guanyar tants diners i tant ràpid com ara amb la compra i venda de pisos". El president de la FOEG deu haver oblidat que la vivenda és un dret, no un bé amb el que s'ha d'especular i que hi hagi gent que ho faci no ho legitima. De fet no s'hauria d'especular amb res però molt menys amb la vivenda. Entenem que la sensibilitat de molts empresaris pateix el mal que tant bé va definir Upton Sinclair (veure post anterior), però no deixa de sorprendre'ns el cinisme amb què alguns afronten les pròpies contradiccions.
Però per cinisme el tercer argument: el president de la FOEG s'oposa a la mesura d'expropiació perquè "no soluciona el problema social d'accés a l'habitatge". O sigui: uns es dediquen a especular de valent, mentrestant es carreguen el medi ambient, la gent treballadora no pot comprar-se un miserable pis sense hipotecar-se de per vida i milers de cases repartides pel territori són buides tot l'any però, això sí, amb els serveis públics tots a la seva disposició (enllumenat, clavagueram, etc.) però, ep ingenus, aquí els pitjors de tot són els polítics d'esquerres que acaben d'arribar i no ho saben solucionar tot de cop. Fabulós. Cal fer molta pedagogia perquè, al menys, declaracions com aquestes no es puguin fer amb tanta impunitat.

El canvi climàtic

El canvi climàtic ja està aquí. De fet fa temps, però ara sembla que ja ho podem dir en veu alta sense que ens titllin de catastrofistes. Per això us recomanem que aneu a veure "Una verdad incómoda" al cine, si és que encara la hi trobeu en exhibició, perquè, s'ha de reconèixer, a l'Al Gore i el Davis Guggenheim els ha sortit un documental excel.lent i força incòmode per a molts. Arrel d'ell hem buscat una mica per Internet i hem trobat altres adreces d'interés. Com la de Greenfacts, la de Cambioclimatico, la del programa de Nacions Unides o la de Flood-Firetree, on es pot veure com quedarà qualsevol part del planeta quan pugi l'aigua del mar. A la foto podeu veure com quedarà l'Empordà quan l'aigua del mar pugi 6 metres (les zones blau més clares quedaran inundades). Ho diem en futur i no en condicional perquè, malauradament, sóm pessimistes. I ho sóm perquè és molt difícil canviar les coses mentre es té a la gent captiva d'elles. Ho va dir molt millor que nosaltres l'Upton Sinclair citat per l'Al Gore al film: "És difícil aconseguir que una persona entengui una cosa quan el seu sou depen de que no l'entengui".

Vacamorta: el TSJC dóna la raó als antiabocador

Anomenar-los "antiabocador" només ha sigut una llicència del títol. La PAAC, la Plataforma Alernativa a l'Abocador de Cruïlles, no té res d'"anti" i molt de "pro": proterritori, projustícia, proraó. Porten lluitant contra l'abocador de Vacamorta des de l'any 2000 (la foto de dalt és seva) i, finalment, el 4 de desembre passat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els ha donat la raó. L'abocador de residus industrials no acompleix les mesures de seguretat, està en zona humida, i per tant protegida, i massa a prop de nuclis habitats. La sentència diu que s'ha de treure d'allà i deixar-ho tot tal i com estava. Ara la Generalitat pot recórrer al Suprem i l'Ajuntament fer un pla urbanístic nou que, d'alguna manera, el legalitzi, però això no hauria de succeïr. Medi Ambient hauria de demostrar la seva sensibilitat envers un desastrós projecte convergent que no van començar ells i l'ajuntament de Cruïlles hauria de respectar la voluntat de la gent. Però no es tracta només de voluntats i sensibilitats. Si aneu a la pàgina de la PAAC hi podreu llegir els contundents motius ecològics i d'amenaça per la salut humana que l'abocador de Vacamorta ha suposat i suposa. Des d'aquí fem una crida a Iniciativa perquè obligui, des de les seves responsabilitats a Medi Ambient, a fer efectiva la sentència del TSJC el més aviat possible. No pot ser d'altre manera.