Fa uns dies vam pujar al Quermany gran de Pals (224 metres). Des d'allà es poden disfrutar d'unes panoràmiques esplèndides, en totes direccions, i, encara, d'una certa massa boscosa que queda. Els inconvenients, que sempre n'hi ha, són, per una part, l'habitual destrucció dels dos planells en relleu que indiquen els noms dels pics i poblacions que es veuen i que alguns brètols s'han dedicat a pintar i destruir i, per altra banda, just al peu del Quermany, el circuit de cars que ens obsequia amb una contaminació acústica remarcable.Quan anavem baixant aquest petit puig, acompanyats del constant soroll dels cars, ens vam adonar que hi ha una sèrie d'activitats de les que la societat haurà d'anar prescindint. Es tracta d'activitats que no aporten res socialment, que no són imprescindibles, és a dir, que són activitats purament mercantils. El "deixar fer" el "tot s'hi val" s'haurà d'anar acabant. Ja fa dies que corre la frase de que "la societat del segle XXI serà sostenible, o no serà".
1 comentario:
El tema dels cars és molt irritant. A Gualta també en tenim. Emposeguen, fan un soroll de mil dimonis, són un perill pel trànsit i aporten beneficis a l'únic veí que hi treu rendiment, propietari del negoci, mentre les conseqüències les hem democratitzats. És a dir, un s'omple la butxaca mentre la resta hem d'aguantar-ne el malestar
Publicar un comentario