Les cases taronges de Casavells

Al darrer post parlavem de la desfiguració implacable d'un poble com Matajudaica. La competició de destrosses de perfil la guanya però Casavells, també al Baix Empordà. Aquesta filera de cases taronges, construida ja fa un temps, amaga la pedra d'un poble que s'integrava perfectament a l'entorn fins que l'ajuntament va permetre a un promotor de gustos malvats fer això. Carn de segona residència des del primer dia. Aquest és el creixement que volen a Casavells?

El perfil nord de Matajudaica

Ja sabem que l'estètica no ho és tot, però el perfil de Matajudaica per la seva vessant nord ha deixat de ser el d'un poblet de pedra integrat amb l'entorn per obra i gràcia d'un arquitecte amb massa pressupost. El perfil no ho és tot, deiem, però els quinze dies a l'any d'ocupació mitjana que li esperen a aquestes dues cases justifiquen la destrossa?

Panoràmica típicament empordanenca

Obres sempiternes.

L'especulació urbanística comença per aquí

La pedrera d'Ullà, situada als peus del massís del Montgrí, constitueix potser la ferida més visible de totes les que s'infringeixen al territori empordanenc. L'atroç forat a la montanya és una de les primeres visions que es té del massís catalogat com a Parc Natural. En situació irregular durant anys, l'empresa explotadora ha vist ara com l'ajuntament d'Ullà li legalitzava la situació malgrat que du a terme activitats incompatibles amb els espais d'interès natural. La vivenda que hi té al costat, i que pateix de ple l'activitat extractiva, no sembla en canvi tenir cap dret per l'ajuntament. Els efectes de l'especulació urbanística es manifesten aquí en tota la seva crueltat.

La nova megaurbanització d'Albons

Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, Albons (Baix Empordà) tenia 513 habitans al 1996. Vuit anys després, al 2004, els habitans són 504. Davant aquest creixement espectacular experimentat pel municipi, l'ajuntament ha considerat que pateix un greu dèficit de vivenda i ha parcel.lat una superfície inversemblant a la plana. No sembla però que aquesta vivenda vagi precisament destinada als immigrants que ajuden als conreus de la zona...

Mal exemple de l'ajuntament de Serra

Aquesta pila de BOPs i DOGCs sense obrir (encara amb els plàstics posats amb el nom del destinatari, l'ajuntament de Serra de Daró) estava a dins un contenidor dels que indica clarament "Només PAPER o CARTRÓ" del propi ajuntament de Serra.
Es multaran a sí mateixos per no fer bé la separació?

La poda dels arbres

Ens han explicat que aquesta poda desmesurada i, de vegades, letal que pateixen molts arbres rurals és deguda al sistema de medició dels conreus (aéri). Voldriem confirmar si és així i agrairïem qualsevol informació al respecte. Aquest arbre de la fotografia està ubicat al camí rural que va de Serra de Daró a Fonolleres i encara ha tingut sort.

El roure de Serra de Daro

Aquest roure, d'uns trenta metres d'alçada, de Serra de Daró ha patit aquest any ja una poda bastant descontrolada. Per la seva situació (cables, transformador al costat, camps de conreu, etc.) està amenaçat. Des d'aquí proposarem que sigui declarat monumental i protegit.

Les antenes de Pals

El passat 22 de març varen dinamitar les Antenes de Pals. El cost del desmantellament segons indica el cartell exterior és de més d'1,5 milions d'euros. El cost mediambiental (per la petita reserva natural que s'havia creat a sota de les antenes) ningú l'ha calculat. Diuen que tot plegat valdrà la pena i han habilitat un camí marcat a les dunes per preservar-les. Del que ningú parla és de les 1000 vivendes que sembla ser es permetran fer a Pals a canvi de protegir l'espai de les antenes i les dunes. Estarem a l'aguait perquè si és així més valia que ens deixessin les antenes.

Ja n'hi ha prou

Aquest bloc s'estrena avui amb la intenció de servir de denúncia de la depredació que l'Empordà està patint impunement per part d'actors públics i privats en perjudici del medi de tots per a benefici d'uns pocs.