Contra l'autovia de les Gavarres

Una dotzena d'entitats de defensa del territori s'han agrupat per penjar aquesta valla publicitària a la sortida de La Bisbal d'Empordà (direcció Girona). El text diu així:

Genialitat de Catalunya: Departament d'Obres Territorials
Treballem per destruir el Baix Empordà amb una autovia
Estem treballant per nosaltres i no per vostès, perdonin les molèsties
Menys autovies i més transport públic!

Sí al Parc del Montgrí, Medes i Baix Ter! I sense rebaixes!

L'Aguait ha signat avui el manifest a favor del Parc del Montgrí, Medes i Baix Ter. Sí al Parc! Protegim els aiguamolls, la flora, la fauna i aquest paisatge tant preuat que tenim! Fins i tot els que ara s'hi oposen d'aquí uns anys en gaudiran. El desenvolupament ha de ser sostenible o no serà.

La riera de Palagret a Bordils

Algu va confondre la Riera de Palagret en una deixalleria. No sabem si la rentadora encara hi és però qui ho va fer no tenir temps de mirar per poder apreciar la bellesa que l'envoltava, quina pena.

NO a la MAT

Manifestació NO A LA MAT
Diumenge 30 de març
11.30h, Plaça del Lleó, Girona

Flaçà: 'Al cero, que dura más'

El segon premi a la poda salvatge d'aquest any va a parar a l'ajuntament de Flaçà (Gironès), per la poda dels platans de l'estació. Es pot dir que és una autentica poda a l’espanyola: "Al cero, que así dura más". A veure si aprenen aquests ajuntaments del sud de França que tenen uns platans immensos (penso en Ceret, ara mateix) i van fent podes afeminadas de tant en tant. Aquí a Espanya, terra de toreros i conqueridors, no ens estem de punyetes.

Sé que molts es preguntaran, per què no el primer premi?, aquesta gent s'ha esmerat. Doncs no, el primer premi queda momentàniament desert, i serà per aquell ajuntament o entitat que per fi s'adoni de que el que cal fer és tallar els arbres d’arrel i arrancar la soca, per si de cas. I a continuació posar uns quan arbres de plàstic, que queden molt monos.

No us penseu que és una tonteria no, això comporta un munt d'avantatges:

- no cal regar-los; per tant, ajuderiem a l'estalvi d'aigua, i, per tant, estalvi de calerons pel municipi (més xocolatades, més festa major, més polivalents, què tal un parell per cada 100 habitans?)…
- no hi hauria polen a la primavera; ja sabem el molest que és, i fomenta les al.lergies…
- no caurien fulles a la tardor; no cal escombrar, ni desembuçar les clavagueres, més calerons que s'estalvien…
- no cal podar-los mai més; més caleron estalviats…
- no hi ha ocells; que també són molt molestos perquè es caguen, canten (els russinyols fins i tot de nit, amb aquell cant tan fort), les plagues de coloms i els estornells, això també comporta un estalvi de calerons municipals (potser per una sardinada popular?)…
- es reduirïen els insectes; mosques, mosquits, pulgons….

En fi, la llista seria infinita, ja es veu que tot són avantatges.

El primer premi doncs, queda desert, però cal una menció especial per l'esforç de Torroella de Montgrí amb la poda de les mèlies. I afegir també que alguns municipis petits estan fent molts mèrits: d'arbres ja quasi no els en queden, però no s'acaben de decidir a posar els arbres de plàstic, es pensen que posant només faroles colarà…, i no.

De 200 metres a 4

A Calonge una promotora immobiliaria, Lemoc XXI, vol construir un hotel a una zona de Sant Antoni en la que s'hi han localitzat unes ruïnes romanes (Collet Est). Bé, allà mateix no, a quatre metres de distància. Sembla ser que el Pla General d'Ordenació Urbanística d'aquest municipi explicita en el seu article 165 (A) que aquesta zona de restes arqueològiques té un perímetre de protecció de com a mínim 200 metres, en previsió de que puguin trobar-se més restes. Com que l'ajuntament va concedir la llicència, diverses entitats van al.legar en contra d'aquesta decisió, esgrimint, com sembla lògic, que la pròpia normativa municipal impedia construir a quatre mestres de les restes. Doncs res. Aquestes entitats (el centre d´estudis calongins Colonico, l´Associació de Veïns i Amics de Sant Antoni i l´Ateneu Popular de Calonge) han vist desestimada la seva al.legació per part del consistori perquè aquest dóna per fet que ja no es trobaran més restes. O al menys aquesta és la justifició oficial per poder acomplir les promeses que l'ajuntament ha fet ja a la promotora. I que ningú pateixi: l'ajuntament garantitza que es farà un seguiment arqueològic de tots els moviments de terra que provoquin les obres. Ens quedem tranquils de saber-ho, especialment afegint la dada que la promotora segueix tirant endavant la via judicial que va engagar anys enrera contra una modificació puntual del Pla general en la zona on vol construir l'hotel. Definitivament, ni polítics ni jutges, a aquest país manen les constructores. Podeu llegir-ho en detall al Diari de Girona.

La variant Nord de La Bisbal

Com que una imatge val més que mil paraules, ens limitem a penjar aquestes dues. Per aquí passaria la variant nord de La Bisbal (foto gran, la petita és la continuació de la plana encara només rural). Com que és zona inundable, la via aniria aixecada per sobre del terra en una estructura flotant pràcticament des de Corçà, amb el conseqüent augment de l'impacte visual, fins arribar a la muntanya de Castell d'Empordà, que segons el projecte fet públic atravessaria foradant-la. Tot molt sostenible i raonable.

Stop CO2: menys faroles i més arbres

SOS Empordanet ha iniciat una campanya que volem recolzar completament des d'aquí. Denuncien les moltes voreres de pobles i els vials que es farceixen de faroles i prou. Sense plantar-hi cap arbre. A part del molt diferent cost d'una i altre cosa, seguim amb la obsessió de convertir la nit en dia, inútil i contaminant actitut, mentre deixem erm el nostre país. Un arbre fa ombre als vianants i als cotxes. Ajuda a refrescar l'ambient a l'estiu i, sobretot, absorbeix CO2. Menys faroles i més arbres senyors alcaldes i conseller d'obres públiques.

Autopista a La Pera

Què és el que estan fent a l'entrada de La Pera? Una autopista per entrar al poble? Ens hem tornat tots bojos?

La Variant de la Bisbal

(En blau la variant sud i en lila la variant nord)
A l'Aguait no hem tingut mai clar quina és la millor opció de variant per la Bisbal. En bona mesura perquè no creiem que el desgavell urbanístic, de trànsit i d'organització territorial s'arregli fent variants, sinó, valgui la redundància, variant els hàbits de la gent: per exemple fent més transport públic per que s'agafi menys el cotxe. En qualsevol cas, com que hi haurà variant, us volem recomanar els articles que ha publicat avui dissabte 15 de setembre el diari El Punt, amb opinions oposades però, sorprenentment, complementàries.
Per una banda, un representant de la Plataforma Ciutadana a Favor del Traçat Nord explica sucintament que els planejaments s'han de fer per les persones i que la variant Sud és pitjor perquè afecta a més persones que la variant nord: "Reiterem que, ara per ara, l'opció nord és millor que no pas la sud, perquè el traçat sud afecta més persones que viuen als nuclis de Corçà, la Bisbal i Fonteta, a més de cases disseminades. [...]. No s'entendria castigar ara aquests nuclis urbans amb una autovia a tocar de les cases quan, precisament, la planificació urbanística els ha configurat com a zones residencials", diu Pere Freixas Camps. I no té poca raó. Està dient que a la gent que viu a la zona sud afectada ningú els va dir mai que per allà podria passar una autovia. Freixas també diu que tots els estudis fets fins ara assenyalen l'aternativa nord com la menys impactant des d'un punt de vista ambiental. I afegeix que, a més, des d'un punt de vista purament viari la opció nord és la millor per les connexions de mobilitat dels cotxes.
Sembla doncs que la opció sud: afecta a més persones, es pitjor pels cotxes (més llarga i més complicada d'enllaçar viàriament) i té molt impacte ambiental.
Però vet aquí que Antoni Rocafull i Calmet, que defensa la opció contrària a l'altre banda de la pàgina, li dóna la volta a tots aquests arguments. Certament, bona part dels arguments anteriors el que justifiquen és precisament! la opció sud, diu aquest membre d'EUiA. Perquè mentre la opció sud afecta directament a més gent, la opció nord "estrenaria del tot un territori majoritàriament agrícola", diu Rocafull. En síntesi, precisament per allà on el territori ja està més destrossat, el sud, és per on ha de passar la variant. No cal dir que s'ha de fer amb totes les garanties, però la opció nord "des d'un punt de vista urbanístic i econòmic, passaria en total desconnexió respecte del territori, els assentaments i les poblacions relacionades, i donaria lloc a noves activitats i a nous creixements no desitjats", reflexiona Rocafull.
Les coses semblen, doncs, està així: l'impacte ambiental d'una variant com la projectada serà tremend, sigui al nord al sud o a on es vulgui. Donat que això només es pot minimitzar, però no evitar, hi ha dues opcions:
a) obrir noves cicatrius al territori per evitar empitjorar les condicions de vida d'una part de la població,
b) o aglutinar infraestructures per evitar fer noves cicatrius al territori, empitjorant les condicions de vida d'una part de la població.

Difícil i complicada decisió. La segona opció només la pots triar fàcilment quan no afecta casa teva. Però, malauradament, i encara que no ho sembli, és la que en realitat afecta menys gent. Si seguim obrint noves ferides en el territori en sortim tots perjudicats, els del nord i els del sud, els de l'est i els de l'oest. Perquè si d'una cosa estem convençuts és que la disjuntiva no està entre protegir al territori o a la gent --doncs la millor manera de protegir la gent és protegint el territori!!--, sinó entre seguir creixent desbocadament o no. El debat no hauria de ser on fem la variant sino quans carrils bicicleta i línies de tren noves construïm.

El riu Daró i el seu destí anual

Així de sec i mort està aquest setembre el Daró, després de la campanya d'enguany d'irrigació del blat de moro. I així de viu estava fa uns pocs hiverns. Cada any passa el mateix. Estem esgotant brutalment els aqüifers per uns usos agrícolas de luxe (pinso per animals i biocomustibles) quan podriem tenir un espai de luxe per gaudir de la fauna i la flora. Enlloc d'això, cada estiu estressem el riu fins a matar-lo. I sembla que no preocupa a ningú.

Els golfs i l'aigua: el cas del Golf Platja de Pals

El Club Golf Platja de Pals va sol.licitar a la Generalitat aquest estiu poder regar amb l'aigua dels pous que té a la finca. l´entitat ecologista Gent del Ter ha presentat al·legacions per impedir que Medi Ambient acabi acceptant la petició del club privat i concedeixi l´ús d´aquestes aigües subterrànies. Enguany, aquest club ja va construir dos llacs artificials en el circuit amb capacitat per a 1.500 metres cúbics d´aigua provinent de la depuradora de Pals. Podeu llegir la història aquí.
Els golfs han d'utilitzar aigua de les depuradores. Però la depuradora de Pals no ha donat prou cabdal al club com per regar les seves 32 hectàrees. Gent del Ter al.lega que regar un camp de golf amb aigües dels aqüifers és un luxe que nos ens podem permetre, una contradicció davant les peticions d'estalvi d'aigua que es fan als ciutadans i un alteració molt greu de l'equilibri mediambiental. No hi podem estar més d'acord. Però la crítica s'ha de fer extensible ha molts altres usos "de luxe" de l'aigua. Si no, per més ecologistes que siguem, estarem fent demagògia.
Analitzem bé l'assumpte. Les depuradores deixen anar molta menys aigua a l'estiu perquè el consum humà es dispara. La gent rega més els jardins, es dutxa més, omple i reomple piscines, etc. I, el més important, els pagesos han de regar els seus camps.
Als voltants de Pals, cada principi d'estiu veiem com el riu Daró s'asseca completament. El seu assecament coincideix meticulosament amb l'inici de la campanya del reg del blat de moro, un blat de moro que, en un percentatge molt elevat, encara es rega com a l'antiga Mesopotàmia!: per inundació. I el pitjor és que la majoria d'aquest blat de moro només s'utilitza per fer pinso per animals i, a partir d'ara, també per fer biodiessel. Tot un luxe.
Al golf de la Platja de Pals no se li ha de permetre que buidi els aqüifers. Però als pagesos, que tenen altres opcions de reg més sostenible, tampoc. No podem seguir-nos excusant en que els que treballen el camp duen a terme una activitat que cal protegir sense contemplacions. Perquè en aquesta protecció indiscriminada s'amparen consums d'aigua totalment irracionals. Ja és hora que reconeguem que l'assecament dels aqüifers de l'Empordanet, com de molts altres llocs, no es solucionarà controlant només les activitats recreatives.

La variant sud de La Bisbal i l'ermita de Santa Cristina

Davant la possibilitat certa que el conseller Nadal acabi decidint que la variant de la Bisbal ha de passar pel sud, diversos col.lectius han començat a explicar el que això pot significar. Una de les conseqüències de la construcció d'aquesta variant pel sud de la Bisbal serà l'aïllament de l'Ermita de Santa Cristina de Corçà del seu entorn natural i la divisió en dos d'un dels conjunts paisajístics millor conservats de l'Empordà. L'ermita Santa Cristina és una petita esglèsia romànica dels segles X-XII, però tant o més important que l'ermita és el seu entorn natural, amb el Mas Matas i els camps que l'envolten. Si vols més informació i salvar l'ermita pots signar aquí. També s'ha creat una plataforma per impulsar la variant pel nord, plataformapelnord, on s'explica per què aquesta és la opció pitjor.

Lara transforma Solius

A la Vall de Solius (Santa Cristina d'Aro), hi havia un antic golf o pitch and put, anomenat Can Dalmau, que va ser comprat recentment pel senyor Lara, propietari del grup Planeta. Segons ens explica Josep Cardeña, "aquest senyor ha reformat la casa per al seu ús particular", duent a terme una sèrie d'actuacions que nos són gens respectuoses amb l'entorn natural que s'ha trobat. En concret, explica Cardeña, "Lara ha tancat tota la finca amb una tanca metàlica de 2 m d'alçada, fent malbé una franja perimetral de bosc de 6-10 m d'amplada. Aquest bosc, de ribera i de pins (pinastres i pi pinyoner majoritàriament), era centenari i majestuós, tant era així que en dèiem la catedral. Molta gent hi anava a passejar i a fer diferents activitats. Ara ja no podrà ser, entre altres coses perquè també ha tallat l'accés". Lamentable.

Les antigues escoles de Sant Feliu de Boada

Silvia Omedes ens ha enviat aquest escrit i aquestes fotografies sobre les noves cases que s'estan fent a Sant Feliu de Boada com a "compensació" per arreglar les antigues escoles.
"La constructora Floret S.L., a canvi d´arreglar les antigues Escoles del poble de Sant Feliu de Boada i d´urbanitzar tot un plà a l´entrada del mateix venint desde Sant Julià de Boada, ha rebut el permís per construir de nova planta vuit cases. Aquesta intervenció afectarà molt al perfil urbà i estructura d´aquest petit poble en molts sentits.
De fet, si un es passeja pel poble avui, ja veu tristament com un dels camins de terra que bordejaven les escoles i per on els vianants passejavem sovint s´ha convertit en una carretera d´asfalt prou ample com la comarcal d´on neixia. Asfalt i més asfalt per arribar a veure i sentir més cotxes, més restaurants (ja ni hi ha dos), més contaminació visual, més contaminació luminínica i més contaminació ambiental.
Personalment em fa por que aquest petit poble es converteixi en una altre Peratallada, no sé si m´explico. Sant Feliu de Boada ha sapigut des de fa anys guardar bastant bé les proporcions i la mesura del seu creixement, tot i ser un poble molt conegut i molt visitat per turistes i estiuejants. Serà precisament per això mateix, per haver-ho fet bé, que rep tantes visites de gent que l´admira? Quan Sant Feliu s´hagi convertit en una urbanització, serà igual d´agradable passejar hi?
No puc entendre com el Sr. Figueras, que està darrera de tot aquest plà d´urbanització i que ja és responsable d´haver-se carregat mig poble de Torrent amb les cases adossades que ha construit a tort i dret, i que a més és el responsable també dels fanalets ridículs típics de població anglosaxona que il.luminen tot el llarg de la carretera que bordeja Torrent, tingui les llicencies que calen per passar a fer el mateix al poble veí. No sé, de veritat, que és el que mou a la gent que ja te prou diners a seguir explotant el territori i el paissatge, i a seguir especulant amb el bé comú.
És que, Sr. Figueras, no s´estima aquest paissatge? És que no en té prou de pífies, ja? Amb l´excusa del bon gust i de portar turisme de qualitat, quantes masies adossades pot arribar a construir vostè en els proxims anys? Perquè d´empreses en té diverses i ben contactades amb el Sr. Nadal. Em fa molta por, Sr. Figueras. Què és per vostè el bon gust i el bon fer? I els senyors alcaldes d´aquestes poblacions (Sant Feliu, Torrent, Sant Julià, Palau Sator), també
vostè, Sr Nadal, quan valen? Perquè el territori que vostès no respecten val molt més del que han cobrat. Amb quin dret el manipulen sense respecte i només amb fins de lucre?
Amb aquesta petita carta us exposo la meva indignació i la meva perplexitat davant d´aquests fets i aquesta gent. Silvia Omedes."

L'estrena electoralista del Polivalent de Parlavà

El cap de setmana del 4, 5 i 6 de maig l'ajuntament de Parlavà va estrenar la nova sala polivalent del municipi. El programa d'actes gairebé va superar el de la festa major, amb una actuació estrella de l'Orquestra Maravella que va aplegar, segons els nostres calculs, unes 500 persones al capvespre. Tenint en compte que Parlavà té 300 habitants, l'aforament de la sala s'ha calculat a una escala que se'ns escapa. L'estrena, just abans de l'inici de la campanya electoral no és gratuita. Com tampoc ho ha estat el cost del local, que a més a més, no acompleix les mesures reglamentàries per poder-hi fer cap esport i per tant restarà per sempre més com una simple sala de festes i prou (el motiu de que li diguin polivalent també se'ns escapa). L'orquesta Maravella de dissabte va costar, segons ens han dit, entre 4.000 i 5.000 euros i certament va atraure molta gent d'arreu, però caldria veure si els que ho paguen, els parlaverencs, comparteixen els gustos musicals del consistori. En qualsevol cas, es tracta d'un dispendi en dates preelectorals que potser comprarà uns determinats vots però que atempta contra la dignitat i la intel.ligència de la gent. Intentar influir en l'electorat a força de passosdobles i pica-piques gratuïts es molt lamentable i propi d'etapes predemocràtiques.

Si es vol, es pot

L'ajuntament de Forallac ha demostrat que també es poden fer bé les coses. Aquesta vorera recentment arbrada n'és un exemple. Es tracta de la carretera secundària que va de La Bisbal a Fonteta. L'ajuntament ha construit un kilòmetre d'una vorera molt ben acabada i construida amb sentit comú: amb bancs per asseure's i, sobre tot, amb uns bons arbres, que tenen un bon tamany, que estan ben podats i que estan perfectament situats (plantats al sud, per fer ombra a l'estiu, i no al mig de l'acera sino a un costat, per permetre a la gent passejar). Comparem l'arbre castrat al municipi de Parlavà d'un parell de posts més avall amb això. Fer bé les coses no costa tant.

Ferralla de ningú

A l'encreuament vial entre Verges i Torroella, al desviament cap a Bellcaire estan fent obres per millorar el desviament (que per a motius que se'ns escapen han decidit no convertir en rotonda, algú sap per què?). En un dels terrenys expropiats hi ha aquesta ferralla restant d'uns antics plafons informatius. Els propietaris dels terrenys no saben què fer perquè algú se'n responsabilitza i se l'emporti finalment. I la ferralla allà resta, al bell mig de l'Empordà, com tanta altre.

La depuradora de La Bisbal

La depuradora de La Bisbal deixar anar més brutícia que la que treu. El Daró ja fa molts mesos que baixa així. La putrefacció de l'aigua és evident i segons l'Agencia Catalana de l'Aigua es deu a una inadequada atenció de la depuradora per part dels seus empleats. La veritat és que ens sembla del tot irrellevant de qui és la culpa, el que cal és solucionar-ho. És inversemblant que en plena societat de l'anomenat coneixement els rius encara es facin servir d'abocadors. I a ningú li preocupa. Només ens queixem nosaltres del mal estat del Daró?

El progrés

Per si ens quedava cap dubte sobre el què significa el progrés aquesta imatge potser ens clarifiqui. Al terme municipal de Parlavà, a l'entrada de Fonolleres, un dels poquíssims arbres que els pagesos no han talat es trobava just on no devia. Fa escases setmanes era un arbre el doble de gran, ferm i compensat. Però la col.locació del nou pal de la llum (el progrés també té això, els pals de fusta integrats amb l'entorn ara estan essent substituits per aquestes moles de ciment) no ha esdevingut gratuïta. A ningú se li va acudir que el pal de la llum es podia posar uns pocs metres més a l'esquerra. Era molt més fàcil esgarriar l'arbre.

El POUM de Parlavà: especulació i tracte preferent

L'ajuntament de Parlavà s'ha sumat als seus consistoris veïns. Al POUM que pretenen aprovar hi ha prevista la creació de nou sòl residencial per a més de 40.000 m2 de superfície. Això sumat als 8.000 m2 que s'hereten del pla antic significa la possibilitat de construir entre 70 i 100 noves cases al municipi. Per a un poble de 340 habitants això són moltes cases. I pitjor succeeix a Fonolleres, poble del terme de Parlavà, on amb 65 habitants i més de la meitat de cases de segona residència, el pla permetrà fer 10 cases noves. Un cop més, totes elles, carn de segona residència, perquè no es preveu cap mesura per evitar-ne l'especulació.
L'ajuntament de Parlavà, però, hi ha afegit una orginalitat a la seva previsió. Com explica El Montori de desembre, la revista municipal, l'ajuntament ha previst declarar urbanitzables 7.200 m2 que un grup de nois del poble han comprat sota preu de mercat a un veí del municipi per poder-s'hi fer cases per viure. L'alcalde, promotor de la idea, assegura que les cases no es podran vendre en 10 anys i que l'objectiu és afavorir que els joves del poble no marxin. I nosaltres ens preguntem: si un grup de marroquins de Gualta –o de ciutadans de Torroella– aconseguissin que una bona ànima parlavarenca els vengués 7.000 m2 de sòl no urbà a preus raonables i els nois negres africans –o els blancs no nascuts a Parlavà– es presentessin a l'ajuntament per demanar que els hi recalifiquessin... què els hauria respost l'alcalde? Doncs que no ho podia fer, perquè tot plegat hauria estat discriminatori, oi?
Si es vol oferir sòl urbà de primera residència i evitar-ne l'especulació s'ha de fer sota concurs i amb possibilitats per a tothom, com han fet abans Serra de Daró i altres pobles. Això que està passant a Parlavà ens sembla molt poc estètic. Especialment perquè es presenta com a mostra de bona voluntat, quan la bona voluntat seria que el nou POUM no contemplés ni un sol metre quadrat més de sòl residencial de nova creació mentre no s'ocupin el gairebé 20% d'habitatges vacants que hi ha al municipi i no es garanteixi que l'habitatge de nova creació sigui per primera residència en tots els casos.

La llei d'habitatge i els empresaris gironins

Per aquest post no tenim foto. Tampoc sabriem ben bé quina posar. Només volem fer una reflexió que ens sembla obvia. O ho hauria de ser. Comença a haver-hi cert consens entre els polítics menys conservadors que el model econòmic d'aquest país té els dies comptats. Mantenir la construcció com a principal motor econòmic és una fugida endavant que només porta a l'autodestrucció. Fins i tots alguns plans directors, com el de l'Empordà, s'atreveixen a dir, per bé que molt discretament, que cal canviar de model i substituir la construcció per alguna altre activitat econòmica. Nosaltres, des de l'Aguait, discrepem totalment amb que calgui substituir res, no es tracta de substituir sino de frenar, però en qualsevol cas ens sembla molt positiu que des de l'àmbit polític, encara que sigui molt tènuement, es comenci a posar per escrit que la construcció no pot seguir sent el motor de creixement.
Ara, alguns polítics d'esquerres s'han atrevit, ai agosarats, a proposar una llei de l'habitatge que inclou algunes mesures d'allò més interessants, com l'expropiació forçosa del lloguer, si es demostra que un habitatge està buit perquè es vol especular amb el seu preu. Aquesta mesura, que no és ni de bon tros la única de la llei esmentada, ha centrat tot el protagonisme i ha aixecat moltes veus en defensa de la propietat privada. Veus que s'afanyen a parlar d'intervencionisme i d'inseguretat jurídica, i a llançar mil i una amenaces d'un futur de drecreixement i caos.
Avui, la Federació d'organitzacions empresarials de Girona (FOEG), per boca del seu president, sortia al Diari de Girona amb unes declaracions en aquesta línia. L'argumentació és tant pobre, i se'ls veu tant el llautó, que gairebé fa riure, però és molt ilustradora de la monumental tasca que tenim per davant.
El senyor Joan Fausto Martí, president de la citada federació, diu que s'oposa frontalment a l'expropació de pisos de lloguer per diversos motius. En primer lloc perquè aquesta nova llei pot "ser positiva socialment però negativa per a l'economia gironina". O sigui, societat i economia no van juntes. El que és bò per la gent pot no ser bò per la distribució i organització dels recursos (què és, sino, l'economia) d'aquesta gent. Evidentment això no té ni cap ni peus, a menys que en dir "economia gironina" aquest empresari estés pensant en un petit i concret col.lectiu social.
Però seguim. Un altre argument del senyor Fausto Martí per oposar-se a la llei és que tenir habitatges buits és una forma d'inversió perquè "mai abans la gent podia guanyar tants diners i tant ràpid com ara amb la compra i venda de pisos". El president de la FOEG deu haver oblidat que la vivenda és un dret, no un bé amb el que s'ha d'especular i que hi hagi gent que ho faci no ho legitima. De fet no s'hauria d'especular amb res però molt menys amb la vivenda. Entenem que la sensibilitat de molts empresaris pateix el mal que tant bé va definir Upton Sinclair (veure post anterior), però no deixa de sorprendre'ns el cinisme amb què alguns afronten les pròpies contradiccions.
Però per cinisme el tercer argument: el president de la FOEG s'oposa a la mesura d'expropiació perquè "no soluciona el problema social d'accés a l'habitatge". O sigui: uns es dediquen a especular de valent, mentrestant es carreguen el medi ambient, la gent treballadora no pot comprar-se un miserable pis sense hipotecar-se de per vida i milers de cases repartides pel territori són buides tot l'any però, això sí, amb els serveis públics tots a la seva disposició (enllumenat, clavagueram, etc.) però, ep ingenus, aquí els pitjors de tot són els polítics d'esquerres que acaben d'arribar i no ho saben solucionar tot de cop. Fabulós. Cal fer molta pedagogia perquè, al menys, declaracions com aquestes no es puguin fer amb tanta impunitat.

El canvi climàtic

El canvi climàtic ja està aquí. De fet fa temps, però ara sembla que ja ho podem dir en veu alta sense que ens titllin de catastrofistes. Per això us recomanem que aneu a veure "Una verdad incómoda" al cine, si és que encara la hi trobeu en exhibició, perquè, s'ha de reconèixer, a l'Al Gore i el Davis Guggenheim els ha sortit un documental excel.lent i força incòmode per a molts. Arrel d'ell hem buscat una mica per Internet i hem trobat altres adreces d'interés. Com la de Greenfacts, la de Cambioclimatico, la del programa de Nacions Unides o la de Flood-Firetree, on es pot veure com quedarà qualsevol part del planeta quan pugi l'aigua del mar. A la foto podeu veure com quedarà l'Empordà quan l'aigua del mar pugi 6 metres (les zones blau més clares quedaran inundades). Ho diem en futur i no en condicional perquè, malauradament, sóm pessimistes. I ho sóm perquè és molt difícil canviar les coses mentre es té a la gent captiva d'elles. Ho va dir molt millor que nosaltres l'Upton Sinclair citat per l'Al Gore al film: "És difícil aconseguir que una persona entengui una cosa quan el seu sou depen de que no l'entengui".

Vacamorta: el TSJC dóna la raó als antiabocador

Anomenar-los "antiabocador" només ha sigut una llicència del títol. La PAAC, la Plataforma Alernativa a l'Abocador de Cruïlles, no té res d'"anti" i molt de "pro": proterritori, projustícia, proraó. Porten lluitant contra l'abocador de Vacamorta des de l'any 2000 (la foto de dalt és seva) i, finalment, el 4 de desembre passat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els ha donat la raó. L'abocador de residus industrials no acompleix les mesures de seguretat, està en zona humida, i per tant protegida, i massa a prop de nuclis habitats. La sentència diu que s'ha de treure d'allà i deixar-ho tot tal i com estava. Ara la Generalitat pot recórrer al Suprem i l'Ajuntament fer un pla urbanístic nou que, d'alguna manera, el legalitzi, però això no hauria de succeïr. Medi Ambient hauria de demostrar la seva sensibilitat envers un desastrós projecte convergent que no van començar ells i l'ajuntament de Cruïlles hauria de respectar la voluntat de la gent. Però no es tracta només de voluntats i sensibilitats. Si aneu a la pàgina de la PAAC hi podreu llegir els contundents motius ecològics i d'amenaça per la salut humana que l'abocador de Vacamorta ha suposat i suposa. Des d'aquí fem una crida a Iniciativa perquè obligui, des de les seves responsabilitats a Medi Ambient, a fer efectiva la sentència del TSJC el més aviat possible. No pot ser d'altre manera.

La retro de l'ajuntament de Forallac

Les excavadores amb pala, popularment conegudes com a retro, van ser un gran invent humà. Facilitaven la feina més dura a pagesos, paletes, enginyers i constructors en general. Avui dia, qualsevol ànima humana que estimi el seu entorn tremola quan en veu una. Al terme municipal de Forallac, l'ajuntament ha deixat així un dels camins de la xarxa rural de camins antics que envolten Canapost i Camí Roma. L'objectiu: ampliar el vial. La conseqüència: la destrucció dels marges del bosc de pins i alzines que el vorejava. La fotografia és de SOS Empordanet, que ha denunciat juntament amb d'altres plataformes del Baix Empordà –Aritjol, PAAC, Amics del Baix Empordà i Salvem Rupià– aquesta nova salvatjada, tant agressiva com absurda. Caminans i biciclistes ja es poden apartar per aquesta nova autovia de cotxes, motos, quads i 4x4s.